De momento estoy nuevamente con el mio, esperando a que se me ocurra alguna forma de conectar el otro o de arreglar ese problema o de, en ultima instancia, dejarlo así, aunque ¿para qué un portatil si no puedo conectarlo a internet de forma inalambrica?

Pues bueno, por lo pronto a pensar, un saludo.

ps. Por cierto, pronto actualizaré las paginas, wallpapers, anime wallpapers y ecchi, y publicaré unos reviews, suerte!!!

 I used to read verses from the Bible like this from the book of Acts:

     "Now  the full number of those who believed were of one heart and soul, and no one said that any of the things that belonged to him was his own, but they had everything in common.....and great grace was upon them all.  There was not a needy person among them...."  Chapter 4 vs 32-34

        and wonder why Christians today didn't look like that.    Imagine my delight when God moved us  from Iowa to New Jersey, and  "planted us" in just   such a church ..and now it was time to return to Iowa.

      Our family  lived in "Christian community" for 5 years.   An experience like that is bound to leave a mark on your life.  Twice during that period,  someone gave us a  vehicle  when ours needed replacing- gave it...not a loaner...a gift. We've had people show up at our home with boxes of groceries, had a Christian landlord who knocked several hundred dollars a month off the rent because he knew our situation.  My employer (Mark) was also an  assistant pastors at the church.   When it became obvious we were struggling financially, we met with Kurt, (a church deacon and accountant)    Kurt said  I could use a $2.00 an hour raise without  a doubt.  Mark said not a problem - plus he wanted to  find a  way to offer health insurance and  give me a work vehicle to drive...because he saw his business as an extension of his faith.     

      Giving and receiving  acts of  Kindness has become such a part of the fabric of our life, I forget what it feels like to experience it for the first time.

    Lest you think I'm just a big "mooch" ;-)  

       We also opened our home for 3 months  to a lady whose own son was  going to let her wind up on the street.  I wrote more about that here  She needed a place to stay and I wanted to work on being more assertive (figured if she was with us for an extended period of time then stuff was bound to happen.

      I'm not going to give you any more stories from my life lest it sound like I'm tooting my own horn...let's just say, I have no problem giving or receiving kindness, hospitality,  and unconditional love...it's just part of who we are as a family.

       I've heard people  say, " I have no trouble helping someone else,  but struggle  to  receive. " To you I  say,   "It's your pride,    If  God lays it on someones heart to help you, then  you need to let them."

       What are some of the surprising ways people have encouraged you?  How about ideas...do you have any suggestions (big and small ways) we  can encourage someone else?  My newest blogging friend Sharon,   posted something recently on encouragement  check it out.

i have 1 at 8.30 in the morning (duh) and the other is at.... madri when bes it's at my school and i'm pretty much sure it's in the morning too..

ok i think this is me freaking out. but i'm so quite that you can't believe.... why the hell am i writing this sentence and not studying!!?

i should get used to this ta'9arob thing.. i have 2 finals in one day! LOL!! does anybody know where i can buy a gun? i need to kill myself or more importantly my future has gone down the drain..

do you sometimes promise yourself that you're going to listen to every song that comes on your ipod when you put shuffle, but then break that promise after you listen to 3 seconds of the first song you get? cause i do

woah!! that was random!

and now i'm stalling! *cries* *sobs* *laughs hystericaly* maybe if i just pretend to be crazy.. that way i don't have to go and get tested..

ok that sounded kinda bad to me.. heheh

i'm hungry...

it's 22.45 right now and still no studying.. not even 1 subject *YAAAY!!*

how much denial can a person handle before they finally reach rock-bottom..

maybe i should study.... bes maly 5ilg (why am i typing to myself?? i knew i was some kind of crazy person.. what if the medical gang/people name this illness after me!! the sarah syndrom... i don't know how to even spell that word.. oh well who gives a shit?)

i'm hungry...

A tope.

Es representava una obra gens fàcil: Mort a Venècia. La darrera òpera composta pel músic britànic Benjamin Britten basada en el conegut relat de Thomas Mann. El relat es molt conegut per la excel·lent versió cinematogràfica que en va fer Luchino Visconti el 1971. Ja han passat 37 anys? Potser ara em dono compte de que totes les coses que m'importen ja tenen més de 30 anys. A veure si m'estic convertint en Ferran Aschenbach! Deixem-ho aquí, que aquesta reflexió em podria portar a mons pels que no vull anar.

De fet, la òpera és posterior al film i tant Britten com la seva llibretista, la senyora Myfanwy Piper, han confessat que es van prohibir a sí mateixos veure-la, fins no tenir acabada la òpera. No sé si amb aquesta decisió hi hem guanyat o perdut. He de reconèixer que sóc un incondicional tant del relat com del film i que els he llegit/vist no sé quants cops. El relat es llegeix en una hora i és gairebé impossible no trobar-hi nous matisos a cada lectura. El film és una mica més llarg: unes dues hores. I la òpera els guanya a tots dos: dues hores i mitja de música, que, amb l'entreacte se'n van a tres. Jo no sé si és cert que Britten i Piper no van veure la pel·lícula, però en adaptar el guió van coincidir en dues coses: prescindir de l'estança del protagonista a Pola abans d'anar a Venècia i donar-li una importància a les maduixes que no hi és al relat, a on només se'ns diu que Aschenbach les va menjar a la platja (una línia).

Sembla que tant el relat com el film s'han convertit amb el temps en símbols de la pedofília homoeròtica, però em sembla que es confonen els qui veuen en Mort a Venècia la Lolita homosexual. Tant el relat, com el film i la òpera ens parlen de la bellesa, de l'origen de la bellesa. Les difoses tesis estètiques de Nietzsche sobre lo apol·lini i lo dionisíac es el que està en qüestió. En el relat es desenvolupa en forma de soliloquis del protagonista, reflexions íntimes sobre la seva capacitat creadora o, millor, sobre la pèrdua de tal capacitat. El film utilitza un recurs molt cinematogràfic, el flash back, per presentar-nos les discussions amb el seu amic Alfred, inventat per Visconti. En la òpera aquestes digressions es presenten en forma de somiejaments del protagonista. I, potser qui ho fa més evident és Britten, amb un Dionís (baix-baríton) que pren diferents caracteritzacions i un Apol·lo (contratenor) que no apareix mai en escena perquè, en definitiva, és l'esperit de la forma.

I així com la idea de Britten és molt atractiva en el pla dramàtic, a mi, personalment, no em va semblar prou reeixida en el pla musical. No coneixia en absolut aquesta òpera, que, d'altra banda, és el primer cop que es representa a Espanya; però si que conec, i en molts casos admiro, altres composicions d'ell. Potser les excessives concessions al serialisme i la utilització profusa de les dissonàncies és el que no em va acabar de fer el pes. Per a mi no és a l'alçada de les altres grans obres del músic britànic. I tampoc és el fet de que el paper protagonista hagi estat escrit per al seu marit, Peter Pears, un tenor amb unes característiques vocals poc comunes, que va interpretar el paper amb més de seixanta anys, i tingui una força i una vivesa poc habituals. Altres obres seves, com el Billy Budd, també havien estat escrites pensant en la veu de Pears.

Encara que també podria ser que Visconti m'hagués fet associar tant íntimament a Mann i a Mahler, que, ara, jo sigui incapaç de pensar en un sense sentir la música de l'altre. Em sembla que el propi Mann va confessar algun cop que havia havia pres Mahler com a model pel personatge de Aschenbach.

Dionís i els faunes mentjant-se Aschenbach

Qui indubtablement sí ha vist el film de Visconti, i no ho pot amagar, és el director d'escena Willy Decker. Des de l'estètica dels personatges (Bogarde/Andressen/Mangano) fins el paisatge de platja, són fills de Visconti. Fins i tot les germanes de Tadzio, que a Mann són més grans que ell, es converteixen en dues nenes de deu o dotze anys, com a la pel·lícula. Encara que només sigui per aquest treball escenogràfic, la nit va valer la pena.

Jo no estic gaire interessat en aquestes polèmiques sobre estètica, apol·lini, dionisíac, però ja que m'hi he ficat, no penso acabar sense dir-hi la meva. Per això és el bloc, oi? A mi em sembla que podem parlar de la natura de l'art, però del que no podem dir res és del "art de la natura". La Natura no és art; és natura, simplement. Jo sempre he dit que vist un arbre, vistos tots. I el mateix es pot dir de muntanyes, animals, rius i cossos humans. Potser sigui fruit de la meva deformació, convicta i confessa, d'urbanita irredempt, però no crec en l'art com a simple explosió de sentiments. Sense treball dur, sense coneixements profunds, sense perseverança, només hi ha Operación Triunfo. Potser són aquesta mena de programes televisius els que ens mostren amb tota la seva amplada el significat de lo dionisíac: la vacuïtat, la manca de sentit i, fins i tot, la xavacaneria. I amb això no vull dir que aquesta feina ben feta i sistemàtica s'aconsegueixi la bellesa; el propi Aschenbach n'és un cas palès. La seva feina no regeix i el seu amic Alfred (al film de Visconti) se'n riu d'ell, dient-li que ha aconseguit la perfecció de la forma, després d'haver estat xiulada la seva obra a la sala de concerts. Però, algú pot creure que sense la feina sistemàtica i planificada es pot aconseguir un mínim tast de la bellesa?

Ja ho sé: soc un fastigós neopositivista. Però, al menys, ho sé reconèixer. Hi ha molta gent que circula pel món sense saber quines són les seves premisses ideològiques bàsiques. I no fa falta argumentar gaire per arribar a la conclusió de que el neopositivisme té alguns avantatges importants:

• Conté la mínima metafísica imprescindible. Bàsicament es tracta de negar l'existència del geni maligne cartesià i del noumeno kantià.
• Només accepta els ents abstractes que es puguin descobrir per un procés axiomàtic deductiu.

No es pot negar que tot això simplifica l'existència humana. Tampoc puc negar que no penso discutir-me amb aquells que tinguin ganes de complicar-se-la. És una opció de vida perfectament legítima; només que això: més complicada.

I no puc acabar sense fer una mica de safareig. Algú em va explicar un cop, i no sé si és cert del tot, que el primer actor que va escollir Visconti en el casting per a fer el paper de Tadzio, va ser el seu fillol, en Miguel Bosé. Em sembla que ho hagués fet tan bé com el Bjorn Andresen, i ara seria un fetitxe més autèntic encara del que ja és. Però, i és el que volia dir, sembla que son pare, el torero Luis Miguel Dominguín, va declinar el permís patern per a fer el paper. I és que el món del braus, no casa gaire amb determinades preconcepcions. Ja he dit que no sé si és cert. No voldria acabar en un jutjat per una cosa tant idiota. O sigui que si no ho és, només heu de dir-m'ho i ho esborro.

Per cert, en Bjorn Andresen i jo vam néixer amb deu dies de diferencia. Però jo sóc molt més guapo. Hahahahaha.

My fiance bought me a gyro from an ice cream shop that happens to also make gyros last night, and it was super good.  Sometimes you find good food in the weirdest places.  Just thought I'd share.

I should be blogging more with everything going on great with my start up Glubble and all but it is hard to consistently find time to blog when your busy changing the world I guess.

For what its worth, I'm making a pledge to myself to find the time to blog more though.

Random shots taken with my super-duper cheapo camera during a quick one day trip through the parks. Heavy fog, rain and snow followed us from park to park. I'd like to go back someday and see these places in the sunshine.

The second test that was the hidascan and it apparently showed some problems with my liver and my gallbladder. The nurse would not go into the details with me. She said that the doctor would have to follow up with me on Monday and go over what would be her next step. Now what the fuck is that!? The nurse tells me there is a problem but doesn’t explain what the problem is and leaves me to worry over the weekend until Monday to wait on the doctor. I asked her, “You can’t tell me over the phone?” she said, “The doctor will have to follow up with you Monday on what she wants to do next.” So great I said.

So we’ll see what my doctor says Monday morning when I call her first thing. I’ll keep you all posted. Thank you for your recent comments, thoughts, and prayers. It helps knowing that some people care out there. I hope all is well with you cyber pals.

Fashion on the street runs the gamut, high chic to grunge. I ran across one little ancient lady in the Tube station in a suit, scarf, hat, pin and white gloves, and many of the older Brits at the theatre matinees are conservatively attired, but most everyone else is casually dressed, often with a bit of European flair. Scarves are a big accessory, with the more texture, the better. Skinny jeans are big, as are leggings and longish shirts or dresses. Lots of ethnic influences are evident, too, particularly in the jewelry, and I've admired a lot of fun little swingy jackets. Big bags/purses still reign.

Most British women have thickish ankles, indifferent hair, less-than-straight teeth — and absolutely radiant skin, which just about makes up for everything else they might be lacking. I'm constantly astonished and more than a little envious, although even my desert-parched skin has perked up noticeably since we arrived. I just wear mascara, mostly, and it's a relief. (We should put humidifiers in every room!)

It was still chilly when we landed, and everyone was in boots, but now that the weather's warming, the trainers, flip-flops and sandals have started to appear. Flats are universally preferred, particularly on the Tube, since you can't "mind the gap" or navigate the escalators very well in platforms or stilettos. I'm personally reluctant to go out in sandals much because the city is so dirty (I have the same problem when I go to New York), but no one else seems to mind.

I haven't been to Oxford Circus and Regent Street yet (the "centre" of shopping), so I may have other observations when I get back. I need to find a "mother-of-the-groom" dress, and I know beforehand that I'll have to go one size up to get anything to fit!

Mis estimados lectores, el dìa de ayer tuve problemas tècnicos con mi Apple Keyboard, como cada mañana antes de iniciar mis actividades limpio mi escritorio con un magitel humedecido con una espuma para limpieza de computadoras, todo normal limpie el teclado y encendi el Macbook Pro, cual va a ser mi sorpresa que al teclear mi contraseña simplemente el teclado no respondia, reinicie el sistema, cambio de puesrtos usb, seque de nueva cuenta el teclado, cheque el sofware, mil cosas pero nunca funcionò el maldito teclado.

Despues de mucho analizar tuve que hacer uso de mis ahorros, para ir en busqueda de un nuevo teclado me levante con la idea de comprar el Apple Keyboard pero en versión inalambrico, era buena oportunidad para conocer el nuevo el Exa Apple Campus Store ubicado en el Campus Monterrey del Tecnologico de Monterrey, cheque el horario de apertura 10 a.m. entre lo cuàl no hubo ningùn problema nada màs el guardia pregunto a donde me dirigia, le comente y me apunto en una lista de acceso y adelante, la tienda es pequeña pero tiene todos los equipos de Apple, y acessorios solo un pequeño detalle NO tenian ninguno de los nuevos teclados Apple Keyboard, me saque de onda se supone que siendo una tienda oficial deben tener todo, me lanzo una mirada el Migthy Mouse Inalambrico, me sedujo no lo pude evitar y lo compre. Iba por un teclado y sali con un mouse, me urgìa el teclado asì que me lanze a la tienda de Macgic World autorizada por Apple ubicada en Galerìas Valle Oriente, abren a las 11 a.m. llegue pasadas las 11:20 habìa gente adentro pero tenìa un candado toque y me señalo con una mano espere tantito, bueno espere 11:20, 11:50 me pare observe que estaban haciendo inventario, le volvì a preguntar por el vidrio a otros de los empleados que a que hora abrìan me comento en unos momentos, en el tiempo que estuve esperando pasaron al menos 6 clientes pero como vieron el candado se fueron, 12:20 ya me desespere le toque màs fuerte y le pedi que se acercara uno de los empleados, le comente tengo màs de una hora esperando que abran, me dice es que estamos en inventario, y vamos abrir despuès de la 1, ....como? o sea que me tenian ahì parado sin tener la amabilidad de poner un aviso, o la atenciòn de verte parado si estas ahì es porque te urge algo, total se acerco otras de las muchachas que atienden le comente que necesitaba comprar un Apple Keyboard me paso me dio el precio y despuès me comento sabe que.. NO hay no mam....una hora para que me dijera no hay, nunca lo hemos vendido, total mala experiencia, mala atenciòn y perdida de tiempo.

Espero conseguirlo en otro lado, por lo pronto estoy con un teclado de Microsoft, no me acostumbro.

La unica conclusion, asociando el origen de este post con su inicio, es que cierto grupo de personas entre las que me incluyo, tenemos una absurda tendencia a prometernos hacer oidos sordos al resto, a hacer las cosas que queramos sin dar cuentas a nadie, y nunca terminamos de hacer oidos sordos.