Des del BLOC JOVE de l'Horta Sud, reclamen una reunió de la Mancomunitat de l'horta Sud per tal de solucionar aquesta mancança entre els pobles de la comarca i fer una xarxa de transport públic i eficient. Donant així l'oportunitat als i les joves de poder gaudir del transport públic i que no es vegen obligats a agafar el cotxe er tal de desplaçar-se a poblacions properes. A més de que s'estudie oferir un horari nocturn d'autobusos a les zones d'oci de la comarca.

Să le luăm pe rând. Urci în troleibuz. În special dimineaţa şi seara acestea sunt supra-aglomerate. Te simţi ca o felie de salam presat într-un spaţiu închis cu peste 40 grade căldură. Auzi etichetările taxatoarei de pe undeva dintre oameni: «uşa din spate achită taxa». Insistă şi şoferul: «stimaţi călători achitaţi taxa la timp, este control pe linie». În toată aglomeraţia, chiar apare şi «controliorul» şi prinde un «zaicik». Bun.

În autobuz. Nu e chiar atât de aglomerat dar, taxatorul e tot atât de insistent. Unii cetăţeni au şi ei încăpăţânarea lor: «da ce nu vezi că sunt pensionar?» Astfel, apar negocierile, cu participarea altor pasageri, împărţiţi desigur în două tabere. Şi nu e tot. În cazul în care vreun om îi achită taxatoarei preţul de doi lei în monede, aceasta îl şi întreabă supărată «da ce de hârtie nu ai?». Frumos.

În maxi taxi. Unele sunt confortabile. Şoferul, uneori, îţi zâmbeşte şi îţi mulţumeşte atunci când cobori. Dar astea sunt încă cazuri excepţionale. De cele mai multe ori te simţi, dacă nu o felie de salam, atunci un cartof, care poate nimeri la o zdruncinătură, în braţele cuiva. Toate scenele, se produc sub acompanierea muzicală de «blatniak». Vine momentul când vrei să cobori. Microbuzul poate porni din nou tocmai când abia ai pus un picior pe pământ. Celălalt reuşeşti să îl retragi doar din mers, prinz’nd cu urechea şi fraza «coboară mai repede şi nu dormi».

Ce ar fi de schimbat? Atitudinea. Tuturor.

A diferència d'aquella primera experiència, en la que el servei de bus era gratuït i finançat per l'Ajuntament, aquest cop parlem d'un servei de transport proporcionat per Transports Públics de Catalunya, juntament amb l'Autoritat Metropolitana del Transport, que a instàncies del nostre Ajuntament, han decidit portar a terme el que ja tenien previst en el Pla de Transport de Viatgers per Carretera per al període 2008-2012.

Aquest pla de la Generalitat, és molt anterior a les recollides de firmes de la Sra. Pla, a la que si de cas, hem d'agrair l'elecció del trajecte i les parades.

Així doncs, gràcies a la nostra estimada masovera de Can Cortès i la seva trepa, podrem agafar un autobús que ens portarà de la cantonada del C/Secretari Gil amb el C/ Dom Bosco (a tocar de la Plaça de la Porxada i de les Escoles Velles), fins a la cantonada del C/ Dom Bosco amb el C/ Barcelona (un recorregut que comptat amb el GPS a la mà, no arriba als 200m), on podrem -posem per cas- degustar una pizza excel·lent, i tot pel  mòdic preu de 1'44€ l'anada (preu actual del trajecte individual amb la tarja T10 2 zones. Ep! que la pizza no es pot pagar amb la T10!).

De fet, aquesta línia de transport serà un traçat alternatiu a l'actual línia de Palau - Polinyà - Sabadell, que bàsicament recorrerà el centre urbà de Palau pel seu interior, en comptes de fer-ho per per l'Avinguda Catalunya. Aquest traçat també inclou la part del barri de Can Falguera més propera a l'Avinguda Catalunya (el Carrer del Gaig des de l'alçada de la Plaça de la Ratapinyada), però exclou la majoria de barris perifèrics de Palau, inclús La Pineda i el Carrer de Dalt, que de fet, rebran el mateix servei que en l'actualitat.

Queden exclosos d'aquest nou trajecte de bus urbà, els veïns de La Sagrera- Can Cladelles, Can Duran, Montjuïc, Can Riera, Els Pins de Can Riera, La Serra de Can Riera, Camí de Can Clapers, Santa Magdalena, La Pineda, Sant Roc, el Carrer de Dalt, el Castell, els Turons, Plegamans Sud, Can Maiol, i el propi Polígon Riera de Caldes (la part ubicada entre la C-55 i el centre urbà de Palau, on hi ha, per exemple Menorquina, amb més de 400 treballadors).

Breu annex demogràfic per il·lustrar aquest punt

.

Per contra, els afortunats veïns de la Plana de Can Maiol podran triar entre la parada nº 13 (C.Boters / C.Rajolers) i la parada nº 17 (Av. Catalunya / Can Maiol), ubicades a menys de 100m de distància. A més a més, des del 8 de setembre, podran gaudir d'una animació incomparable, tant pel tràfic de l'Av. Catalunya, com pel tràfic d'autobusos pel  C. Boters (vaja, pel davant i pel darrera). Per si això no fos prou motiu d'alegria, els cotxes particulars que actualment aparquen a tots dos cantons del carrer, enlletgin el paisatge urbà, hauran de ser enretirats per permetre el pas dels autobusos.

També al centre del poble veurem reduïdes un cop més -i déu ni do el que ja s'han reduït en el que portem d'any- les places d'aparcament als llocs de màxima afluència de públic, per a fer espai per a les múltiples parades d'autobús (una cada 400m, com a màxim, a tot el llarg del trajecte).

Tot plegat és sorprenent, no només perquè aquesta mesura exclou aproximadament a la meitat dels palauencs, sinó per què fins el moment, ens pensàvem que el plantejament urbanístic del Sr. Serraviñals, era que "Palau és una mà amb els seus cinc dits oberts, com el nostre escut". Aquesta proposta de traçat, però, s'adiu més amb les tesis, potser més realistes i no tan poètiques, que defensaven el desenvolupament d'un Palau urbà i amb tots els serveis que corresponen a un àrea urbana,  només dins la zona compresa entre l'Avinguda Catalunya i la Riera de Caldes, preservant el caràcter rural de la resta del nostre territori.

Cliqueu aquí per descarregar la taula d'horaris del nou servei de bus

Cliqueu aquí per descarregar la ubicació de les noves parades

Cliqueu aquí per accedir a les tarifes i la pàgina web de la Sagalés

Sigui com sigui, ens felicitem, i felicitem al govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya per apropar a un bon nombre de palauencs el cada cop més imprescindible servei de transport públic. Les mancances i incongruències en el traçat i la ubicació de les parades, sens dubte proposat per alguns caps pensants del nostre Ajuntament que ni tant sols viuen a Palau, ja les anirem polint amb el temps els propis palauencs, si és que ens deixen.

Se pare că "românii" nu prea au obiceiul să se spele pe dinţi - aşa că dimineaţa trebuie să ai nervi de oţel să supravieţuieşti în mijloacele de transport în comun. Şi nici nu vor să deschidă geamul, să mai intre puţin aer "proaspăt"... Vă daţi seama ?! - Aerul super poluat din traficul bucureştean este mai curat şi respirabil...

Chiar nu înţeleg atitudinea multora dintre concitadinii noştri. Cred că o să încep, într-adevăr, să merg cu bicicleta. Şi mai am şi alte argumente, deşi nici cu bicicleta nu ai viaţă uşoară în Bucureşti...

Scena se repetă pe linia tramvaiului 25. De data asta, un gospodar angajat la patron şi-a postat traista pe unul din scaune, el rămânând în picioare. Tare-n clonţ răspundea tuturor celor ce îl abordau în legătură cu locul că el nu doreşte să stea jos, dar că nu are de gând nici să îşi mute traista. Vorbea trascăul din el. A cedat într-un târziu la miştourile unui dolofan.

Propun regiilor de transport să amplaseze îm mijloacele de transport în comun suporturi pentru bagaje, la fel ca la autocare, precum şi preşuri pentru animale.

Blog Reactions

Amb la nominació per acollir els Jocs Olímpics del 1992, Barcelona va experimentar un canvi espectacular. Un canvi que ens va portar a estar al mapa i que gent com en Woody Allen conegués un lloc que anys després seria l'escenari d'un dels seus films -és una manera de parlar, perquè segur que el senyor Allen ja ens coneixia d'abans-. La ciutat va recuperar la seva façana marítima amb l'aixecada de tot un barri nou, va modernitzar algunes infraestructures importants i va crear-ne d'altres, va intentar guanyar noves centralitats al seu si (i dic intentar perquè Glòries, que havia de ser el nou gran centre, encara és un tema més que pendent),... En definitiva, els barcelonins van rebre una injecció d'autoestima administrada per un alcalde anomenat Pasqual Maragall. Un senyor que, al marge de tendències polítiques, penso que creia -i encara creu fermament- en la necessitat de construir una gran capital de país, com ho és Londres del Regne Unit.

Els JJOO van ser el gran final de festa per a tot allò; la Champions League del 2006, per al Barça de Rijkaard. Però després va començar un lleu declivi. Imperceptible en un principi, però implacable en tot moment. Les baranes de la Vila Olímpica es van començar a rovellar i els engranatges de Barcelona no anaven ja del tot fins. La ciutat necessitava un nou impuls: més transport públic, noves infraestructures, un aeroport més gran,... Però qui comandava la ciutat havia perdut l'esma, possiblement perquè els enfrontaments amb el seu partit li robaven massa temps per reconfigurar el GPS. I al final va prendre la decisió fàcil: fugir. Abans va intentar deixar una nova recepta màgica: el Fòrum. Però les receptes màgiques només acostumen a funcionar bé del tot una única vegada.

Ara, la ciutat es troba en un moment realment preocupant. Moltes coses per fer, però molt poquetes coses concretades. Moltes promeses i pocs regalets, que arriben amb comptagotes. Una ciutat obscura per la nit, perquè volem ser sostenibles lumínicament; bruta quan hi ha partit de de futbol contra un equip anglès, perquè no només els deixem emborratxar-se sinó que a sobre paguem les cerveses; sense aparcament al carrer, perquè encara que paguem l'impost de circulació més car de l'estat, tenim pràcticament tot el rovell de l'ou pintat de verd o blau; amb una inflació de preus equiparable a la de les ciutats més exclusives del món;...

La situació m'entristeix profundament perquè té difícil solució, ja que el nostre lideratge està incapacitat. Políticament, Barcelona està paralitzada. El govern municipal no té una majoria suficient com per tirar endavant cap mesura important, i s'ha instal·lat l'anar fent. Per això crec que cal un canvi. I no parlo de canvi de partits necessariament, tot i que seria higiènic des d'un punt de vista democràtic; en Jordi Hereu i d'altres persones del PSC de Barcelona són gent preparada i que s'estima la ciutat. Però si no hi ha una reacció en poc temps, els problemes s'aniran multiplicant exponencialment i serà cada vegada més difícil aixecar cap... De moment, en Woody Allen ja no vol tornar a rodar aquí...

Pentru ca troleibuzele noastre, aflate in miscare, pline cu oameni, la ora de varf, pot lua foc. Asta am avut "norocul" sa vad acum doua ore in centrul capitalei. Focul a izbucnit din senin in salonul masinii. Pasagerii ghinionisti fugeau in toate partile, iar soferul lupta cu incendiul inarmat cu... o sticla cu apa.

Pana a reusit sa il innabuse cumva, in spatele lui s-a format o coada luuunga de troleibuze, iar bulevardul a ramas blocat.

Taxatoarea obeza umbla de colo-colo si ii dadea sfaturi. Apoi, cand incercarea soferului de a urni din loc troleul avariat a esuat, aceasta a inceput sa-i abordeze pe trecatori cu: "Haideti, baieti, trebuie sa impingem troleibuzul! Hai, veniti, nu stati si va uitati!" S-a dovedit a fi convingatoare, reusind sa racoleze vreo 20 de insi. Si l-au impins, eliberand drumul pentru ceilalti.

Dupa ce Alexandru Culiuc si-a aprins paie in cap cand a recomandat blogul meu, iar unii mi-au imputat printre altele si "crima" de a nu ma mandri cu orasul meu, ma gandeam ca poate sunt eu negativista si ca ar trebui sa scriu si de bine despre Chisinau. Dar cum as putea, daca ies in strada si vad asta?

In mileniul III, intr-o capitala care se vrea europeana, calatorim in troleibuze de-o varsta cu bunicul, care nici macar cu extinctor nu sunt dotate, iar in caz de accident trebuie impinse de pietoni.

Ce frumos e sa traiesti in Chisinau!

Asimismo Alberto Villagrasa ha pedido que "esta tarjeta cumpla con las exenciones y bonificaciones que establece la ley y contemple un precio más reducido que la T-familiar, extendiendo la gratuidad del viaje para los menores de hasta 6 años de forma inmediata y establecer un calendario para ampliar la gratuidad hasta los 12 años".

Otra propuesta del concejal Popular, "es convertir esta tarjeta en individual, mensual e ilimitada mediante diversos títulos para cada miembro de la famjlia, ya que actualmente es unipersonal y no permite que los distintos miembros de una misma familia viajen por separado, además de limitar los desplazamientos a un máximo de 70".

Alberto Villagrasa ha recordado que "el PP ha reclamado en diversas ocasiones la creación de este título para familias numerosas, pero el equipo de gobierno municipal ha rechazado la propuesta por considerar que la actual tarjeta familiar da respuesta a las necesidades de este colectivo".

Finalmente el dirigente Popular ha lamentado que "el Consistorio venda que fomenta el transporte público en Barcelona, pero luego no aporte facilidades económicas para las familias numerosas".

Trebuie să vorbesc despre atmosfera din autobuzul 300, pe la orele 16-17. La un moment dat o persoană de etnie rromă (probabil), de sex feminim (probabil), de 25 de ani (probabil) a recitat TOT Luceafărul. Destul de spectaculos, deoarece avea vocea aceea tremurândă, specifică - puţin tragică, puţin imploratoare, puţin presantă... Destul de multă lume a fost impresionată, prin urmare a strâns ceva  mărunţei, în special de la persoane mai în vârstă. Bănuiesc că este o reacţie cu totul normală şi nu e de mirare pentru nimeni.

Ceea ce a fost mai neobişnuit a fost reacţia unor liceeni care au început să comenteze "evenimentul". Prima întrebare pe care şi-au pus-o a fost ce poezii ştiu eu. Vreo 2 s-au lăudat cu "Căţeluşul cu părul creţ...", unul cu o parodie după Coşbuc şi unul chiar a ştiut câteva versuri din Bacovia. Pentru că la acest capitol nu au ieşit prea bine au început să cânte - serios, au cântat. Nu prea bine, şi nici cine ştie ce cântece - de petrecere montană... Oricum, nu m-am plictisit astăzi în maşină.

 Şi nici de dimineaţă nu m-am plictisit. Am nimerit o maşină ciudat de neaglomerată şi plină de ambient. 3 tinere - de vreo 16 ani, foarte dichisite, tunse modern şi cu părul vopsit, rimelate toate - ascultau cu mare pătrundere o melodie. Meritau o poză. De fapt, ca să fiu mai corectă, ne obligau şi pe noi să ascultăm. Era o melodie groaznică, deşi interesantă ca fenomen muzical: o combinaţie între ritmul de manele şi cel de hip-hop. De text chiar că nu vreau să îmi amintesc. Noroc că au coborât repede.

Asta fac şi eu acum (de pe net cobor, desigur) şi vă spun călătorii plăcute şi interesante.

La notícia al web de TV3: [clic].

Font: [clic]